gh’è ‘na farfala
che la sgola fior en fior
con quei colori
l’è ‘n bèl prà de primavéra
pò la se pòlsa
propi chi su le mè man
come careza
che par naser för dal cör
l’ei cossi tèndra
e sì ligéra come ‘n sofi
la bate l’ala
e la saluda pan pianin
e la se posta
molesina sule spale
come che ‘l fusa la mè mama
‘n momentin
la varda sora
‘ndel silenzio de ‘n susùr
strengendo al cör
i me’ pensieri ‘mpasionadi
e mi de dent
de dent a l’anima che sgocia
la sento chive
co’ le man a braciacòl
l’è propi ela
quel soléo réfol de vent
al sò pensier
mi me se ‘ngropa tut, subiènt
Giuliano
Questo/a opera è pubblicato sotto una Licenza Creative Commons
