l'è not... 'ndel cör


not carugenosa
che sconde pensieri
de luna spavènta
sconduda dré al mont

e 'l ciel che tase cèt
silenzios enden canton
pitura 'n pù bel ragio
su 'n mèz 'le cime spize

pò tut entorn sfaliva
de fiori rosi e gialdi
me par sia 'n nìo de bata
par destemprarte dent

e morbi 'l pas  se polsa
'nden taser che 'nsordise
al ciciolar feruscol
del cant de chi è vesin

tei vardes sora acòrt
quei bòzoi tendri, cari
giardin de la tò vita
cresudi arènt al cör

g'as dat careze morbie
tegnendotei par man
e 'l tò soriso dolc
l'è 'l sò ricordo fis

sès sempro chi, volèst
vesìn al fior del viver
e mi ve l'ò vist dent
quel sol che rege 'l pas

camina pan pianin
su sto linzöl de fiori
e volta l'ocio 'n cin
che gh'è 'n pensier par ti

par sempro chi
arènt a chiche ès ti

Ciao e riposa, Giuliano

E' il ricordo del viso di una persona importante
un pomeriggio sui monti ai Pradi dale Fior a Valfloriana... quest'estate