stofegheme de tì…

      273.mp3

l’è ‘n dì pù bel
arent ai pasi tòi
strengiù pù fis
dent quei bei oci mòri

me sà pù dolcia
stà supa besevida
quanche sès chi vesina
che me ‘mpasiones tebia

e le careze
che sento dent ‘ndel cör
l’è ‘n salesà de fiori
che autà ‘l pas pù greo

l’è i tò pensieri tendri
falive che me sponge
a far che i sogni bèi
sia ‘n lonc sinter ensèma

e i tò sorisi
che ‘l par ciari de luna
‘mpienise ‘l ciel de azùr
ciaròr del nòs doman

le man strengiude arent
le boie de pasion
come che ‘l sia ‘l prim dì
doman che mai fenise

‘n quei basi tòi che stofega
‘ndel tò panderte pian
lasando al vent che brigola
asiarne ‘n dì pù grant

Giuliano

Questo/a opera è pubblicata con una Licenza Creative Commons
Free Cultural Works

en lumin a oio…

      272.mp3

tut tase ‘nde sta not
e ‘l ciar de luna
che ciuta för dedrè al Bondon
compagna i sogni, dolc

dale coltrine a pizi
delicat come ‘n pitor
‘l disegna sora ‘l lèt
‘na terlaina a fiori

arènt, sul casabanc
en lumesin ‘mpizà
la fiama fisa e amica
me ten pù calt de dent

a volte ‘l par che ‘l zedia
e tut entor scurise
ghe manca ‘n pöc de oio
par dar sfiamade al cör

mel tegno struc a l’anima
quel lum che è mè compagn
mel vardo come ‘n fior
portandomel par man

ma ‘nde sta not pù scura
la fiama la smarise
se l’oio del tò cör
nol la mantegn ancor

e ‘nden moment el sbrigola
lasandome speranze
ninandome ‘l polsar
che a l’alba ‘l sìa ‘ncor vìo

Giuliano

Questo/a opera è pubblicata con una Licenza Creative Commons
Free Cultural Works