en fior spavént…

      263.mp3

gh’é ‘n fior tut ros, selvadec
enmez a ‘n prá scondú dal vent

le föie seche a brac’a cól
le se lo nina ‘nden strucon

vedendol vío slusént, pasandoghe vesin
me ven de carezarlo ‘n pöc, pan pian

ma gh’é ‘n susúr ‘nden vent feruscol
che ‘l ferma fis la man par aria

e ‘nden moment dré al ciel
ciuta för dolc slusent en sgianz broént de vita

l’ombría la lo careza, tendra
quel fior spavént che crese

lasando ‘n paze ‘l viver
de chiche völ star sol

restando arent par sempro
quande che ‘l ciama fórt

Giuliano

Questo/a opera è pubblicata con una Licenza Creative Commons
Free Cultural Works

tornar a ca’, col sol ‘ndel cör

      261.mp3

me son strengiú vesin
al tó bel cör selvadech
‘nden viac en front al sol
coi oci toi lí arent

e gh’eres dolcia, ti
come quel ciel azur
che ne ha vegiá bel morbi
vardando ‘l nos bel viver

‘ndel vent che par careze
e sgrifa i laori suti
mi te sentivo tendra
e me compagnes, vera

su ‘ncima a ‘n croz slavá
mi te ho gatada, crua
come sas eser ti
ses come te vöi mi

Giuliano

Questo/a opera è pubblicata con una Licenza Creative Commons
Free Cultural Works