Canchen nr. 0

      7298.mp3

Se scriver svöida l’ànema
la còn èsser sgaùsa
la mèa,  col baticör
mi lasso che la sbògïa
su ‘n sgol che par ligér

Cardine nr. 0

Se scrivere alleggerisce l’anima
dev’essere un buco nero
la mia, col batticuore
io lascio che si libri
su un volo di farfalla

Questo/a opera è pubblicata con una Licenza Creative Commons
Free Cultural Works

Canchen nr. 49

      7311.mp3

La finirà bèn chive, sta storia de mesèrie
che ronca ent en la mént
nassùda sota crèpi de s’ciòpi oltra confin
la ‘ncarognìss el viver cunandosel en gàida

Ghe sarà ancor da dir ensèma a chiche à vöia
ma vèn la primavéra a dar aria ai vòlti ‘mprèssa
e scalzàr för penséri che i se sugàss al sol

Capir bisòn,
se às entro qoél caröl che ‘l mondo ‘l fuss revèrs,
fermarse lì a oghenàr el ten batùda al bal
e oniùn l’è ‘n sonadór de gràgole ‘ncantade

Cardine nr. 49

finirà presto questa storia di miserie
che affondano le grinfie nella mente

è nata sotto gli spari di fucile oltre confine
e ci distrugge il vivere stretti tra le sue spire

Serviranno ancora parole con chi ne avrà la forza
ma arriva la primavera ad arieggiare le cantine
e ad espellere i pensieri che si asciughino stesi al sole

Comprendere, è il segreto,
se dentro c’è quel tarlo di un mondo alla rovescia
fermarsi un po’ a ragliare sembra un invito al ballo
e tu sei il suonatore di una battola stonata

Questo/a opera è pubblicata con una Licenza Creative Commons
Free Cultural Works