ràsa…

‘nzispà ‘l me cör tut bródech
el segna ‘l tèmp che córe
lagàndo ‘l ciél che sbrìgola
cantar pašión, de šò

i boschi i se ‘mpitùra
co ‘l sò capèl da plào
e tut la val soliènta
la taŝe, al rìo che rónca

pò rùdola fašine
‘n de ‘n mùcio, mai ašà
e i mèrli dré ‘i céŝóni
i zìfola ‘l sò amor

sul làreš, na piangiùda
a ‘ntàcolàr le man
co ‘l sò saór de bosch
che è cant de nìna nàna

l’è gócie, sanch ‘mprendù,
largà che cava sgéve
fasèndo che i dolori
no i dùria che ‘n menùt

me se ‘mpienìš el fià
ma ‘ntant cròda na föia
farfala a sqoèrger crùzi
boidór de ‘n fior che dròme

Giuliano

Questo/a opera è pubblicata con una Licenza Creative Commons
Free Cultural Works

bèla…

l’ài encontrada, destrani tèndro
entant che ‘l sol cunà sul Brenta
el se cuciava de dré ‘l Bondon
‘n qoél dì smamì de primavéra

g’ài gatà dent ‘n de i òci mòri
en mar de lagrime sugade al vent
e qoél slusór, brìgol de istà
l’èra menùdola su ‘n ram de róro

l’ài vista sùbit, rosada ciàra
a ‘nfioramarme matine crùe
scoltando ‘l zìfol de ‘n merlo negro
sul ram de ‘n témbel, roš come ‘l šanch

Giuliano

Questo/a opera è pubblicata con una Licenza Creative Commons
Free Cultural Works