ancöi l’è primavera…

      1064.mp3

co ‘l cör spinzà da l’àrfi
a sentir la voze tòa
recòrdi de sintéri
su ‘l vènt ensèma, erti

pò rogie su le galte
che enrugiolìš al sol
pitura sui recòrdi
de ‘ncöi, pensier selvadec’

bolìfe, sal che ‘mpìza
levade al ciel dal mànteš
dai serci ancor broènti
sul föc che mai no zéde

pò sùbit primavéra
profumo ‘n de i colori
canzon postade al réfol
che ‘l vis’cia dolc’ le galte

sfrizoni dent, ‘mpiantadi
‘n de l’anima, ligéri
crodadi gió da ‘n ala
solévi, piume mòrbie

l’ è paze a ‘n sgól cilènc’
che mai polsava cèt
e ancöi te gato chi
compagn de ‘n viac’ lontan

co ‘l tò soriso s’cèt
contarme sogni növi

Giuliano

Per Lorenzo, una persona cara… ritrovata oggi

Questo/a opera è pubblicata con una Licenza Creative Commons
Free Cultural Works

sogno

matina
en spizeghin dal mont
el me de∫misia ‘mpresa

en sbalz
son för dal let
ma gh’è vargot che strusia

pensieri
che sbalegia
en ghirlo che ‘l dezipa

azur, tut quant
el ciel ∫lu∫ènt
me ferma ‘l fià ‘ndel stomec

respiro a boca ‘verta
saor de rasa, s’cèt
e ‘l pèt l’è ‘n sfalivar

bra∫e broente
dent a l’anima
ve∫in strengiuda al cör

e canta ‘l gal
davergio lustri i oci, pian
col baticör che par ‘na pigna

l’è ‘n sogno torç
ma ‘l sol l’è li
a me∫urarme, tebi

en pas depù anca ‘ncöi

Giuliano

Questo/a opera è pubblicata con una Licenza Creative Commons
Free Cultural Works