‘na sera tébia

      630.mp3

gh’è ‘l ciel empašionà
che ‘l slagrima ghiaciöi
el fiòca, néo soléva
e för tase la sera

sui arboi come qoèrta
la cala ‘nden sušur
lašando al mè vardar
ciarór de invèrn che ariva

enghinocià ‘n avéz
sqoergiù de bata bianca
el cucia i braci ‘n tèra
paión del bosc’ che pòlša

scondù su ‘n trà gh’è ‘n nìo
arbandonà da ‘n pèz
no ghe negùn che cìciola
lì ‘n gaida ‘l arbol strac’

pò ‘n mént subiènt palesa
Nadal che se svesina
e dent ‘ndè quela giaga
ghé pòsto ‘l bambinèl

me ‘l vedo pu al segùr
lì sota i rami al calt
me ‘l penso pu contènt
dormir ‘ntrà i oseleti

ma ‘l tase cèt da ‘n pèz
qoél cant ‘ndorà de zifoi
e mi sai che ‘n quel posto
l’amor el naše al calt

vai lì ‘na sera ciàra
vai, tèitelo par man
desmìšielo col cör
orlòi del tèmp che paša

pò scolta ‘n pocolìn
quel sfalìvàr de stéle
e ‘l boidór che as dént
sarà na cuna mòrbia

Giuliano

Questo/a opera è pubblicata con una Licenza Creative Commons
Free Cultural Works

ti spèteme su l’us

      617.mp3

vèn su la nòt židiosa
tacolènta come raŝa
e ‘l vent för par el pòrtec’
el smòrza ‘l lumesìn

giamài vesìn da ‘n pèz
el giasegàva tèndro
falìva tebia e dólcia
dedré da le coltrine

l’enluminava i paši
al mè vegiar smanióš
compagn de nòt pu lònghe
careza al sol che léva

ma adès paziènt el pòlsa
sota ‘n gabàn de néo
e ‘l ultim sgiànz, stanžéle
l’è stà ‘n sbrusór pù fiš

la nòt l’è ‘n pöc pu gréva
coi vedri ‘ncor smorzadi
e sora ‘l mont en bòzol
me cuna al sòn che vèn

da dént, dal mè scolóbi
susùr che vèn dal cör:
ti spèteme su l’us
che ‘n fior g’avrò ‘ndé man

ma ‘ntant
la luna tase

Giuliano

Ad un amica, Isabella, per la perdita improvvisa della sua mamma

Questo/a opera è pubblicata con una Licenza Creative Commons
Free Cultural Works