presonéri…

      469.mp3

presonéri de ‘n rochèl
che de noi ghe n’à ‘nfestìdi
gira e ‘l rudola sui corli
senza palesàr pašión

presonéri de quei sogni
da valgùn fati par noi
starlezàri sgociàn sanc’
campanò che ‘l ne deléva

presonéri dei baiochi
quel slusór che ‘l pàr sorisi
sdindònar ‘ndé la scarsèla
par cetàr vöie pù strache

presonéri sol de ciàcere
‘ndé ‘na slòica ‘n viver crùo
quel contàrne de ‘n bel sol
pò dré ‘l gàl vèn sèmpro nùgol

presonéri al nòs strangós
de ‘n domàn pù bèl e mòrbi
e la schéna che se cùcia
fin che ‘l dì narà a paión

presonéri e nó ‘l savén
dela càbia che avén dent
engropadi a ‘n slùc’ de žaibel
ónger làori screpolàdi

presonér varderò ‘n sù
quel’azùr slusènt su sóra
sule cime dela Brenta
che le ‘nrösa a ‘n sgiànz de sól

presonér sol de qoél véder
che me sgiónfa ‘l fià de ràsa
smisià dent ‘ndel vert dei pradi
come ‘n fior calùmo ‘l ciel

presonér…
ancor en pöc’

Giuliano

Questo/a opera è pubblicata con una Licenza Creative Commons
Free Cultural Works

el gril…

      370.mp3

lì sota ‘n bel figar
spetavo boca averta
quel mel strucà ‘n la föia
che ‘l me ‘nsaorìs el dì
e ‘n mèz a l’erba alta
en gril cantava amor

pò ‘l sol che nol ne speta
serando i oci gialdi
neva a paion drè ‘l mont
entant che man averte
coìva, dolc pensier
calor par i mè làori

ma elo ‘l gh’era ancor
‘sonar el sò cri cri
par farme compagnia
senza susùri crui
scondù ‘nde l’erba spagna
‘na fada a vöie dolce

Giuliano

Per Donata, una grande amica (el gril)

Questo/a opera è pubblicata con una Licenza Creative Commons
Free Cultural Works