coi oci tói ‘ndel cör…

      269.mp3

en slusegár sui vedri
e ‘n sgianz de sol che ciuta
me mostra tebi e morbi
en dí strucá ‘l tó cör

su ‘n méz ai giasenari
dre ‘n refol spizeghin
le man ‘nle man strengiude
t’ai compagnada arent

e sta natura crua
che sgionfa ‘l pét de rasa
la fá da nío selvadech
a quel boidor che as dent

gh’é ‘n ciel azur, seren
spegiá ‘ndei oci tói
che ‘l par che i dighia tendri
el ben che me vös dar

e struca te compagno
su ‘n salesá de fiori
par farte sentir dolcia
come che sés dent ti

quel taser ‘n pó spavent
el dis, vardando ‘l Brenta,
staría par sempro chi
arent al cör, arent a ti

Giuliano

Questo/a opera è pubblicata con una Licenza Creative Commons
Free Cultural Works

vardarse ‘ndrè…

      265.mp3

l’ei erta come ‘n mur
la cava ‘l fiá cativa
‘sta strada vers al ciel

me pico fis a ‘n ram
come su ‘n mez a ‘n sgrében
par no slizegar gió

la cima la par chi
vesina a ‘n colp de ocio
che ‘l par de carezarla

ma tut ‘nden colp l’é scur
squergiú da ‘n linzöl greo
che sconde ‘l sol ai sguardi

su ‘n mez ‘quei crozi lustri
slisadi ‘n pöc dal vent
‘na bela stela alpina

la ciuta för spaventa
par farse carezar
su ‘n quel sbrióc ‘ntra i mughi

e mi che me arvezino
col cör che me scolobia
te sento ti ‘ndel fior

e ‘l ciel che ‘l scolta e ‘l tase
par compagnarme arent
l’averge ‘l pét de azur

me polso a farghe ombría
e vardo ‘ndrè la chipa
ma ades l’é ‘n prá de fiori

ades l’é quel che és ti

Giuliano

Questo/a opera è pubblicata con una Licenza Creative Commons
Free Cultural Works