el cör de legn…

      193.mp3

se ‘l fus stá ‘n toc de tía
quel cör che as empizá
la fiama che ‘l daría
no la saría sí forta

no só quel che é suzest
de dent ‘ndè stó mis-mas
ma ‘l bel che me destempra
l’é ‘n sol che me careza

e ‘l vent che a volte ‘l sofia
la fiama ‘n pöc el cucia
ma ‘l cör de legn che l’arde
nol zede nanca ‘n pel

de dent el gá stà storia
che ‘l lo mantegne vío
pazient, el brusa dent
e ‘n pó ‘l sfaliva pian

se cendro ti no vös
svizineghe ogni tant
en rametin de dasa
che ‘l daghia ancor pú calt

veras che ‘n primavera
drè a ‘n sol che sliga l’anima
quel cör che scalda pian
sará ‘ncor lí broent

Giuliano

Questo/a opera è pubblicata con una Licenza Creative Commons
Free Cultural Works

en fior de neo…

      192.mp3

su ‘n ram de lares
che par secá dal sol
ho vist sí delicat
en fior de nèo
che me pareves ti

postá ‘ntrá i rami
spetando ‘l sol che leva
lasa a chi varda
con ti ‘nde l’anima
en pöc de bel par el

e sí liger che ‘l par
no ‘l duras gnent
slarga ‘n soriso
su odor de rasa
che fort te scalda ‘l cör

quel fior pareves ti
sí bianc, sí puro e bel
che ‘n fret pitor
autá dal sol che zede
disegna a modo só

e ‘nden moment
el sol che rege ‘l pas
lo stebia arent
con ‘na careza
che par portarlo via

pó gió dal ram
‘na lagrima de fior
che ‘nden sfiantugem
mostra ‘l tó viso
come ‘nden spegio tond

e l’fior che se deleva
dal ragio calt del sol
deventa ‘l sanc del bosc
che ‘l temp sbocierá ancor
dal cör scaldá pu pian

Giuliano

Questo/a opera è pubblicata con una Licenza Creative Commons
Free Cultural Works