ti…
ti, fior sì bel
arlevà su dal sol
emprofumà de vita
acarezà dal vent
ti, anima me dolcia
careza strangosada
sgualives i me cruzi
parlandome pan pian
ti, ‘n bel ramet de pin
che sà de rasa fresca
e averge i mè pensieri
ninandoli sul cör
ti, mè sinter gualìo
che reges i me dì
lagiò dedrè a ‘n canton
par farme nar lontan
ti, bel pensier par mi
che gramoles quel cròz
che sento dent al pet
se no te sento chi
ti, dolcia luna palida
che ilumines la sera
par dirme ‘nmez al scur
te vardo sora mi
ti, sol de la matina
deleva ‘n pò de bruma
par dar quel pöc de calt
che ten desmisià amor
ti, man che me segura
se ‘l ert me tira ‘n giò
fasendome trovar
en pas desmentegà
ti, rosa senza spini
misiada ‘nden ceson
pitures de bel l’anima
pazienta de pasion
ti, stela ‘n mez ‘la not
che me ‘mbarluma i oci
vardando dentro i toi
sentendoli ‘n pöc mei
ti, rosada fresca e ciara
che ‘n pöc slises le föie
sgionfade de reson
par nar dré al sò doman
ti, me careza sola
me fas sentirme mi
da dent fin al tò bel
color che s’ciara l’anima
ti, amor lontan che nase
lì ‘n mez a ‘n prà de fiori
che a vederte chi arent
me lasa ‘l cör content
Giuliano
Questo/a opera è pubblicata con una Licenza Creative Commons