bòna gènt…

i avèrge tant la gnàpa
la par la sia ‘n arnai
che völ sgolar lontan
par delibrarse come al vent
de tramontana

e salta för de colp
come brentana a scarmenon
en nugol de paròle dite ‘n ponta
sonade enfioramade
che fa balar sui cospi

se i vardes fis ‘n de i òci
l’è fals qoel sò parlar
caïe che aùta sol par far féstidi
fintant che gh’è careghe
sota ‘l cul

e i ciacera de bi de bò e de ba
contandone
doman sarà serén
ma sora ‘l ciel tonégia
sorisi palesadi e pò i fa denti

parole piene sol de bòne man
penséri che par
fiori che ‘mpitùra
promese sora ‘l vent e paze ‘n tèra
cargando sota ‘l tàolo ‘l s’ciòp a bala

e i sèguta a contarne ‘l bèn che i fa
disèndone l’amor che i mòla för
e i rivi de parole i cròda
‘n tèra
lasando ‘n brut odor sul salesà

finis la festa e i và
par le sò strade
lasandone chi soi come marùgoi
le luci le se smòrza e sen chi ‘n doi
soliènti a netar su

‘l sò gomitàr

Giuliano

Questo/a opera è pubblicata con una Licenza Creative Commons
Free Cultural Works

en sbrèc…

röse paše
smamìde
al sol che ùmega
lontan
penséri che sfrizóna
sudor de dent
‘n de l’anima

sol brèghei
lagrimàde
goce de rasa
tacolènte
odor de libertà
‘mprendù
de mus’cio marc

en zìfol
crùo
sbrèc en de ‘l vènt
stebià
dal ragio tórbol
sepolì
de sota la resón

saór de sanc’
secà
‘n de le parole s’cète
caréze
come ortìghe
color
arbandonà

de vita greva

Giuliano

Questo/a opera è pubblicata con una Licenza Creative Commons
Free Cultural Works