scólta

      800.mp3

scólta

en de ‘l silenzio de stà nòt
scondù ‘ndel stròf
senza la luna
qoel tèndro bàter d’ale
postàde sóra ‘l vènt
dal sgól de na pavèla

scólta

la nòt che tase cèta
lasando i tò pensieri
‘ngropàdi dent ‘n de ‘l cör
e ‘l cìc’ tasèst da ‘n nèno
‘nfrizà da vöie crùe
de òmeni de tìa

scólta

qoel òm che mai sarà
‘n de ‘l brèghel sò de aùt
sqoergiù da le parole
de chiche crìda paze
co i òci ‘nverenàdi
e ‘l s’ciòp strengiù ‘n le man

scólta

sentà sul cròz pu alt
lasando ‘l sol che nase
vegiàrte ‘n pu bel dì
tegnèndo sèmpro a ment
che sen ancor putati
ma ‘l giöc’ còn èser bèl

scólta

sol en menùt depù

Giuliano

Questo/a opera è pubblicata con una Licenza Creative Commons
Free Cultural Works

l’anima de la nogara

      785.mp3

na scala
lì, sul dòs
postàda ala nogara
con vintitrèi scalini
de peràr

e i rami
‘n tèra, sechi
‘nde l’ultim sguardo al ciel
a svoltolon sul prà
i slàima sò pasion

scalini slisi, torci
che ràmpego pu ‘mprèsa
par desmisiàr la val ‘nden brèghel
fòrt come ‘n tòn
co i braci sora ‘l vènt

scorla ‘l pensier
postà su ‘n cima l’arbol
e crìdo fòrt, pu fòrt che pödo
e tut entorn che tase
anca l’Avìs, el ronca pian

lontan ‘n arnài
che ‘l sgola a tonde
cercar en anima e sgrifàrghe ‘l cör
gnanca ‘n susùr
gnanca ‘n respiro gréo

me ‘l ciàmo a urli
che ‘l vègnïa arènt
portar sui cròzi ‘l mè pèt sgaùs
ma ‘l gira l’òcio e
pò ‘l se slontàna

sempro pu ‘n su
su ‘n vèrs le cime
‘l ghe n’à ‘n festìdi dei mè strangoši
l’à ‘n ment el viver
vesìn al sol

e la nogara
la scorla ‘n mìgol
me par sia ‘n sgrìsol cigà a qoel angiol
vèi töime sùbit
pòrteme ‘n ciel

valgùn no ‘ntènde
sòna ‘l segón

Giuliano

E’ l’anima di un noce che inconsciamente lancia un ultimo grido vedendo che gli hanno spezzato le braccia, un grido d’aiuto ad un falco che vola libero, indifferente anche lui.

Questo/a opera è pubblicata con una Licenza Creative Commons
Free Cultural Works