e se desvegia 'l ciel...


l'é 'n dí de primavera
che ne careza i sguardi
che fá sperar 'ndel viver
arent a 'n cör lontan

e i buti su quei rami
che sbocia de rosada
me ten fis, stret al pét
'l pensier che gó par ti

quel fior de vita dolcia
nasú quel dí lontan
che 'l s'á 'rlevá da sol
par farse binar pian

si sgionf de robe bele
el m'ha davert 'n pöc l'anima
fasendome star ben
strucá 'ndel só amor s'cet

Giuliano