This page was exported from nalènt... [ http://www.diaolin.com/wordpress ]
Export date: Wed Apr 24 16:58:09 2024 / +0000 GMT

ensèma


el vènt che spiza i òci
e 'l brusa 'n pocolìn
el dà 'n colpet a l'anima
gatìciole sul cör

ne desmisiàn contenti
en mèz al terzaröl
che 'na doneta gòba
la svòltola pan pian

e co le sò man rusteghe
che pàr na stèla dura
la strózega quel fén
par l'ultima butàda

e noi che la vedén
co' stò profumo fort
del vèrt de l'erba fresca
strengén al cör l'amor

che 'l spèta lí su l'us
qoel sol che 'l batia 'l colp
e che l'ne scàldia 'ncor
drè a st'ultima rosada

pan pian 'na voze ciama
e come na poesia
ne sentan gió famadi
denanzi an ciel azùr

e coi profumi veri
de 'n cúcalar broènt
ne soriden felici
del dí che 'l par contènt

e con la strangosada
de chiche vòlta via
da 'n posto cosí bel
lasàn chi 'n pöc de noi

ma 'ndel tornar dal mont
con el soriso 'n facia
ne tolen dré 'ndel cör
l'amor che aven gatá

e resta 'na promesa,
mai fata, ma 'l saven
che 'ndela nosa strada
stó prá sará el nos fen

Giuliano

Powered by [ Universal Post Manager ] plugin. HTML saving format developed by gVectors Team www.gVectors.com