nalènt... https://www.diaolin.com/wordpress/?p=1204 Export date: Fri May 2 15:56:23 2025 / +0000 GMT |
l'ultima fiéta...gió 'n de l'ara sora 'l fén en mèz la paia 'nfagotadi come 'l fušia scoanìo propi lì vesin a l'as da le perséche gh'èra i pomi da la rösa che i polsàva la mè zia la li coìva gió da l'arbol che 'l serviva a farghe ombrìa al vòlt dal vin la 'n binava qoasi trèi benèi 'mpienùdi par lagarli, pan pianin, a maseràr pò de aotùn, qoanche le nugole piangeva la mandava i matelòti a törli su se sentiva 'n bòn profumo, come mél för da l'us che no gatàves mai 'nciavà e la sera, strachi e slözi arènt la tàola se gatava 'n bèl tortèl e l'era festa tuta tonda, calda e dolcia la fumava e restava fis de dent qoel bòn saór anca 'ncöi la la sìa sèmpro come alora cole nóš e l'ùa seca, gnènt botér come alora resta lì sola sul piat qoela fiéta che negùn vorìa che i màgnia l'è 'n pensier par valghedùn che è restà senza lašà lì parché doman se 'n gàtia 'ncor sol che adès rèsta sol mìgole soliènte no i ghe 'n dà nanca a i osèi ngremidi al frét no i sparàgna nianca 'l piat par empienìrse e valgùn che è resta senza è 'ncor famà Giuliano |