|
bèla...l'ài encontrada, destrani tèndro entant che 'l sol cunà sul Brenta el se cuciava de dré 'l Bondon 'n qoél dì smamì de primavéra g'ài gatà dent 'n de i òci mòri en mar de lagrime sugade al vent e qoél slusór, brìgol de istà l'èra menùdola su 'n ram de róro l'ài vista sùbit, rosada ciàra a 'nfioramarme matine crùe scoltando 'l zìfol de 'n merlo negro sul ram de 'n témbel, roš come 'l šanch Giuliano |